Després del Renaixement, del Barroc i del Neoclassicisme (que s'han considerat com un període de devallada) va arribar la Renaixença, un moviment històric i cultural però sobretot literari que es va produir a Catalunya a partir del segle XIX (1833)i que es va acabar més o menys al 1890. La Renaixença va consistir en la recuperació del català com a llengua de cultura i de conreu literari.
Els origens de la Renaixença els va provocar la industrialització de Catalunya i la influència del Romanticisime. Aquest últim, recuperava la llengua i la història de Catalunya, en descobria la cultura popular i exaltava els sentiments de nacionalisme.
Les principals idees de la renaixença van ser:
1) Promoure l'activitat literària per recuperar el català com a llengua cultural.
2) Crear una literatura pròpia i introduir-la als moviments literaris europeus que hi havia.
3) Fomentar el coneixement de la història pròpia perquè no s'oblidés tot el que havia sigut Catalunya i el català durant l'època medieval, i seguir amb la tradició cultural.
4) Crear institucions catalanistes culturals i polítiques com la instauració dels Jocs Florals i la creació de nous partits polítics.
Hi ha tres moviments emblemàtics que es van produïr durant la renaixença, aquests van ser:
- Publicació de La Pàtria (1833), un poema escrit per Bonaventura Carles Aribau que va marcar l'inici de la Renaixença; i que exalta la pàtria, el passat històric i també la llengua i el seu ús literari. Aquest poema es va convertir en el manifest i el símbol de la Renaixença.
- Instauració dels Jocs Florals (1859), un concurs de poesia que pretenia estimular el conreu de la poesia en català. Per concursar en els Jocs Florals calia escriure sobre la pàtria, la fe o l'amor. En aquest concurs es repartien tres premis: un per al millor poema patriòtic, un per al millor poema religiós i un per al millor poema d'amor. I si algun poeta els guanyava els tres era anomenat Mestre en Gai Saber.
- Publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer (1877). Que és el primer gran poema èpica de la literatura catalana contemporània.
Els tres autors més importants de la Renaixença van ser: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Jacint Verdaguer (1845-1902) va ser un poeta i el creador de la llengua literària moderna. Va obtenir dos guardons als Jocs Florals de Barcelona.
Va crear els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885).
Àngel Guimerà (1845-1924) va ser el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX. La majoria de les seves obres teatrals són de caràcter romàntic i preten despertar grans emocions i sentiments al públic. Les obres més importants de Guimerà són Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
L'obra d'aquest autor en el teatre romàntic consta de dos models: la tragèdia romàntica (Mar i cel) i el drama romàntic de caire realista (La filla del mar).
Narcís Oller (1846-1930) va ser el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX. Les seves novel·les, mantenen elements pròpis del Romanticisme però s'inscriuen dins el corrent del Realisme. Les novel·les més importants de Narcís Oller són La Papallona (1882), L'escanyapobres (1884), La bogeria (1899) i La febre d'or (1890-1892).
Durant la Renaixença es van fundar moltes revistes per a difondre-la:
La Renaixensa, Lo Gay Saber, El Calendari Català, La Ilustració Catalana.
També editorials com La Protecció Literària, La Renaixensa, Ilustració Catalana; i associacions La Jove Catalunya, Associació Catalanista d'Excursions Científiques, Associació Catalana de Excursions, Centre Català, etc. A més a més es va difondre molt a nivell polític creant partits polítics amb matisos del moviment i un panorama cultural ja molt complet.
