Víctor Català és el pseudònim de l'escriptora Caterina Albert (1869-1966). A l'Empordà a la serra del Montgrí és el que la va inspirar en la majoria dels seus paisatges literaris (escenari muntanyenc).
Biografia:
Caterina Albert va anar a poc a poc a l'escola ja que tenia un ambient culte a casa seva. Ben aviat va començar a escriure, pintar i dibuixar gràcies a la seva mare que escribia poesia i a la seva àvia que li explicava rondalles i altres històries populars. Va llegir molt, des de novel·les de fulletó fins als grans escriptors realistes (francesos i russos).
Com a escriptora es va donar a conèxier amb el propi nom, al Jocs Florals d'Olot l'any 1898. On va rebre el primer premi amb el mònoleg teatral La infanticida. Va ser un escàndol en saber que havia estat escrit per una noia i per això es va posar aquest pseudònim (Víctor Català).
Quan va morir el seu pare, es va fer càrrec de l'administració de les propietats agrícoles, però això no li va impedir de seguir-se formant a Barcelona amb l'ambient cultural i intel·lectual de la ciutat.
Va manteir una gran amistat amb dos grans escriptors de l'època: Narcís Oller i Joan Maragall.
No es va casar mai i va morir el 1966.
dijous, 26 de maig del 2011
Joan Margall
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va ser un poeta i un pensador que es preocupava per les qüestions socials i polítiques, i creia que la poesia tenia la capacitat d'influir en la transformació de la societat per estimular la vida de la gent.
Biografia:
Va néixer a Barcelona i quan va ser més gran va renunciar a l'empresa que portava el seu pare, del qual ell n'era l'hereu. Va anar a fer dret en la que bàsicament el que volia era formar-se com a intel·lectual. Justament per això, va començar a alternar les classes de la universitat amb les conferència i tertúlies, l'estudi d'idiomes (alemany) i la lectura dels grans escriptors europeus de l'època.
Quan tenia 30 anys va iniciar la seva activitat periodística quan va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i després també va col·laborar amb la revista l'Avenç, on va ser publicat el seu primer llibre de poemes (Poesies).
Com a periodista va destacar pels seus articles d'opinió (sempre crítics i compromesos amb la societat) i també amb les seves ressenyes literàries.
Va esdevenir un intel·lectual molt reconegut per la seva activitat poètica i periodística.
Més tard va morir a Barcelona (1911).
Obres:
Les obres de Joan Maragall es poden dividir en quatre seccions o etapes cronològiques:
Primera etapa (1860-1891)--> Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a "vitalista", que abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament (1891). En aquesta etapa destaquen obres com L'oda infinita (1888).
Segona etapa (1892-1900): En aquesta etapa s'alterna el vitalisme amb el decadentisme. Destaquen obres com Estrofes decadentistes (1894) i el recull Poesies (1895) que inclou el poema La vaca cega.
Tercera etapa (1901-1906): L'inici d'aquesta etapa es caracteritza per una serenitat relacionada amb la pèrdua dels amics. Obres a destacar: Visions & Cants (1900).
Quarta etapa (1907-1911): En aquesta etapa, Maragall entra en una fase de relativa passivitat. En aquesta última etapa Maragall recupera l'individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. Obres a destacar: Enllà (1906).
Biografia:
Va néixer a Barcelona i quan va ser més gran va renunciar a l'empresa que portava el seu pare, del qual ell n'era l'hereu. Va anar a fer dret en la que bàsicament el que volia era formar-se com a intel·lectual. Justament per això, va començar a alternar les classes de la universitat amb les conferència i tertúlies, l'estudi d'idiomes (alemany) i la lectura dels grans escriptors europeus de l'època.
Quan tenia 30 anys va iniciar la seva activitat periodística quan va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i després també va col·laborar amb la revista l'Avenç, on va ser publicat el seu primer llibre de poemes (Poesies).
Com a periodista va destacar pels seus articles d'opinió (sempre crítics i compromesos amb la societat) i també amb les seves ressenyes literàries.
Va esdevenir un intel·lectual molt reconegut per la seva activitat poètica i periodística.
Més tard va morir a Barcelona (1911).
Obres:
Les obres de Joan Maragall es poden dividir en quatre seccions o etapes cronològiques:
Primera etapa (1860-1891)--> Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a "vitalista", que abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament (1891). En aquesta etapa destaquen obres com L'oda infinita (1888).
Segona etapa (1892-1900): En aquesta etapa s'alterna el vitalisme amb el decadentisme. Destaquen obres com Estrofes decadentistes (1894) i el recull Poesies (1895) que inclou el poema La vaca cega.
Tercera etapa (1901-1906): L'inici d'aquesta etapa es caracteritza per una serenitat relacionada amb la pèrdua dels amics. Obres a destacar: Visions & Cants (1900).
Quarta etapa (1907-1911): En aquesta etapa, Maragall entra en una fase de relativa passivitat. En aquesta última etapa Maragall recupera l'individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. Obres a destacar: Enllà (1906).
dijous, 12 de maig del 2011
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Santa Cruz de Tenerife i més tard, la seva família es va traslladar al Vendrell. El fet de canviar-se de ciutat i de que el seu pare era català i la seva mare canària es va reflectir molt en els personatges (mestissos) i ambients de les seves obres, i era un catalanista apassionat i combatiu.
Teatre:
Va ser un escriptor (dramaturg) important de la Renaixença de la literatura catalana, segle XIX.
La majoria de les seves obres teatrals són de caràcter romàntic i intenten fer despertar grans emocions i sentiments al públic. Obres teatrals a destacar: Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
Dos models del teatre romàntic d'Àngel Guimerà
La tragèdia romàntica, escrita en vers i amb un to solemne. Característiques:
- Fets excepcionals plens de violència i passió.
- Els conflictes es centren a l'interior d'uns personatges singulars (apassionats, idealitzats que es veuen obligats a enfrontar-se a unes forces).
- Final tràgic.
El drama romàntic, escrit en prosa i amb un to més natural, llenguatge col·loquial. Característiques:
- Caire realista.
- Temàtica: tracten fets quotidians, problemes de la societat, injustícies socials,...
- El conflicte central sempre gira entorn a passions amoroses.
- Els personatges són d'aparença realista i viuen grans passions.
- Tenen un final tràgic.
Aquí us deixem una cançó de l'obra teatral d'Àngel Guimerà Mar i cel, interpretada per Dagoll Dagom.
Teatre:
Va ser un escriptor (dramaturg) important de la Renaixença de la literatura catalana, segle XIX.
La majoria de les seves obres teatrals són de caràcter romàntic i intenten fer despertar grans emocions i sentiments al públic. Obres teatrals a destacar: Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
Dos models del teatre romàntic d'Àngel Guimerà
La tragèdia romàntica, escrita en vers i amb un to solemne. Característiques:
- Fets excepcionals plens de violència i passió.
- Els conflictes es centren a l'interior d'uns personatges singulars (apassionats, idealitzats que es veuen obligats a enfrontar-se a unes forces).
- Final tràgic.
El drama romàntic, escrit en prosa i amb un to més natural, llenguatge col·loquial. Característiques:
- Caire realista.
- Temàtica: tracten fets quotidians, problemes de la societat, injustícies socials,...
- El conflicte central sempre gira entorn a passions amoroses.
- Els personatges són d'aparença realista i viuen grans passions.
- Tenen un final tràgic.
Aquí us deixem una cançó de l'obra teatral d'Àngel Guimerà Mar i cel, interpretada per Dagoll Dagom.
dijous, 28 d’abril del 2011
La Renaixença
Després del Renaixement, del Barroc i del Neoclassicisme (que s'han considerat com un període de devallada) va arribar la Renaixença, un moviment històric i cultural però sobretot literari que es va produir a Catalunya a partir del segle XIX (1833)i que es va acabar més o menys al 1890. La Renaixença va consistir en la recuperació del català com a llengua de cultura i de conreu literari.
Els origens de la Renaixença els va provocar la industrialització de Catalunya i la influència del Romanticisime. Aquest últim, recuperava la llengua i la història de Catalunya, en descobria la cultura popular i exaltava els sentiments de nacionalisme.
Les principals idees de la renaixença van ser:
1) Promoure l'activitat literària per recuperar el català com a llengua cultural.
2) Crear una literatura pròpia i introduir-la als moviments literaris europeus que hi havia.
3) Fomentar el coneixement de la història pròpia perquè no s'oblidés tot el que havia sigut Catalunya i el català durant l'època medieval, i seguir amb la tradició cultural.
4) Crear institucions catalanistes culturals i polítiques com la instauració dels Jocs Florals i la creació de nous partits polítics.
Hi ha tres moviments emblemàtics que es van produïr durant la renaixença, aquests van ser:
- Publicació de La Pàtria (1833), un poema escrit per Bonaventura Carles Aribau que va marcar l'inici de la Renaixença; i que exalta la pàtria, el passat històric i també la llengua i el seu ús literari. Aquest poema es va convertir en el manifest i el símbol de la Renaixença.
- Instauració dels Jocs Florals (1859), un concurs de poesia que pretenia estimular el conreu de la poesia en català. Per concursar en els Jocs Florals calia escriure sobre la pàtria, la fe o l'amor. En aquest concurs es repartien tres premis: un per al millor poema patriòtic, un per al millor poema religiós i un per al millor poema d'amor. I si algun poeta els guanyava els tres era anomenat Mestre en Gai Saber.
- Publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer (1877). Que és el primer gran poema èpica de la literatura catalana contemporània.
Els tres autors més importants de la Renaixença van ser: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Jacint Verdaguer (1845-1902) va ser un poeta i el creador de la llengua literària moderna. Va obtenir dos guardons als Jocs Florals de Barcelona.
Va crear els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885).
Àngel Guimerà (1845-1924) va ser el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX. La majoria de les seves obres teatrals són de caràcter romàntic i preten despertar grans emocions i sentiments al públic. Les obres més importants de Guimerà són Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
L'obra d'aquest autor en el teatre romàntic consta de dos models: la tragèdia romàntica (Mar i cel) i el drama romàntic de caire realista (La filla del mar).
Narcís Oller (1846-1930) va ser el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX. Les seves novel·les, mantenen elements pròpis del Romanticisme però s'inscriuen dins el corrent del Realisme. Les novel·les més importants de Narcís Oller són La Papallona (1882), L'escanyapobres (1884), La bogeria (1899) i La febre d'or (1890-1892).
Durant la Renaixença es van fundar moltes revistes per a difondre-la:
La Renaixensa, Lo Gay Saber, El Calendari Català, La Ilustració Catalana.
També editorials com La Protecció Literària, La Renaixensa, Ilustració Catalana; i associacions La Jove Catalunya, Associació Catalanista d'Excursions Científiques, Associació Catalana de Excursions, Centre Català, etc. A més a més es va difondre molt a nivell polític creant partits polítics amb matisos del moviment i un panorama cultural ja molt complet.
Els origens de la Renaixença els va provocar la industrialització de Catalunya i la influència del Romanticisime. Aquest últim, recuperava la llengua i la història de Catalunya, en descobria la cultura popular i exaltava els sentiments de nacionalisme.
Les principals idees de la renaixença van ser:
1) Promoure l'activitat literària per recuperar el català com a llengua cultural.
2) Crear una literatura pròpia i introduir-la als moviments literaris europeus que hi havia.
3) Fomentar el coneixement de la història pròpia perquè no s'oblidés tot el que havia sigut Catalunya i el català durant l'època medieval, i seguir amb la tradició cultural.
4) Crear institucions catalanistes culturals i polítiques com la instauració dels Jocs Florals i la creació de nous partits polítics.
Hi ha tres moviments emblemàtics que es van produïr durant la renaixença, aquests van ser:
- Publicació de La Pàtria (1833), un poema escrit per Bonaventura Carles Aribau que va marcar l'inici de la Renaixença; i que exalta la pàtria, el passat històric i també la llengua i el seu ús literari. Aquest poema es va convertir en el manifest i el símbol de la Renaixença.
- Instauració dels Jocs Florals (1859), un concurs de poesia que pretenia estimular el conreu de la poesia en català. Per concursar en els Jocs Florals calia escriure sobre la pàtria, la fe o l'amor. En aquest concurs es repartien tres premis: un per al millor poema patriòtic, un per al millor poema religiós i un per al millor poema d'amor. I si algun poeta els guanyava els tres era anomenat Mestre en Gai Saber.
- Publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer (1877). Que és el primer gran poema èpica de la literatura catalana contemporània.
Els tres autors més importants de la Renaixença van ser: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
Jacint Verdaguer (1845-1902) va ser un poeta i el creador de la llengua literària moderna. Va obtenir dos guardons als Jocs Florals de Barcelona.
Va crear els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885).
Àngel Guimerà (1845-1924) va ser el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX. La majoria de les seves obres teatrals són de caràcter romàntic i preten despertar grans emocions i sentiments al públic. Les obres més importants de Guimerà són Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
L'obra d'aquest autor en el teatre romàntic consta de dos models: la tragèdia romàntica (Mar i cel) i el drama romàntic de caire realista (La filla del mar).
Narcís Oller (1846-1930) va ser el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX. Les seves novel·les, mantenen elements pròpis del Romanticisme però s'inscriuen dins el corrent del Realisme. Les novel·les més importants de Narcís Oller són La Papallona (1882), L'escanyapobres (1884), La bogeria (1899) i La febre d'or (1890-1892).
Durant la Renaixença es van fundar moltes revistes per a difondre-la:
La Renaixensa, Lo Gay Saber, El Calendari Català, La Ilustració Catalana.
També editorials com La Protecció Literària, La Renaixensa, Ilustració Catalana; i associacions La Jove Catalunya, Associació Catalanista d'Excursions Científiques, Associació Catalana de Excursions, Centre Català, etc. A més a més es va difondre molt a nivell polític creant partits polítics amb matisos del moviment i un panorama cultural ja molt complet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)