Víctor Català és el pseudònim de l'escriptora Caterina Albert (1869-1966). A l'Empordà a la serra del Montgrí és el que la va inspirar en la majoria dels seus paisatges literaris (escenari muntanyenc).
Biografia:
Caterina Albert va anar a poc a poc a l'escola ja que tenia un ambient culte a casa seva. Ben aviat va començar a escriure, pintar i dibuixar gràcies a la seva mare que escribia poesia i a la seva àvia que li explicava rondalles i altres històries populars. Va llegir molt, des de novel·les de fulletó fins als grans escriptors realistes (francesos i russos).
Com a escriptora es va donar a conèxier amb el propi nom, al Jocs Florals d'Olot l'any 1898. On va rebre el primer premi amb el mònoleg teatral La infanticida. Va ser un escàndol en saber que havia estat escrit per una noia i per això es va posar aquest pseudònim (Víctor Català).
Quan va morir el seu pare, es va fer càrrec de l'administració de les propietats agrícoles, però això no li va impedir de seguir-se formant a Barcelona amb l'ambient cultural i intel·lectual de la ciutat.
Va manteir una gran amistat amb dos grans escriptors de l'època: Narcís Oller i Joan Maragall.
No es va casar mai i va morir el 1966.
dijous, 26 de maig del 2011
Joan Margall
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va ser un poeta i un pensador que es preocupava per les qüestions socials i polítiques, i creia que la poesia tenia la capacitat d'influir en la transformació de la societat per estimular la vida de la gent.
Biografia:
Va néixer a Barcelona i quan va ser més gran va renunciar a l'empresa que portava el seu pare, del qual ell n'era l'hereu. Va anar a fer dret en la que bàsicament el que volia era formar-se com a intel·lectual. Justament per això, va començar a alternar les classes de la universitat amb les conferència i tertúlies, l'estudi d'idiomes (alemany) i la lectura dels grans escriptors europeus de l'època.
Quan tenia 30 anys va iniciar la seva activitat periodística quan va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i després també va col·laborar amb la revista l'Avenç, on va ser publicat el seu primer llibre de poemes (Poesies).
Com a periodista va destacar pels seus articles d'opinió (sempre crítics i compromesos amb la societat) i també amb les seves ressenyes literàries.
Va esdevenir un intel·lectual molt reconegut per la seva activitat poètica i periodística.
Més tard va morir a Barcelona (1911).
Obres:
Les obres de Joan Maragall es poden dividir en quatre seccions o etapes cronològiques:
Primera etapa (1860-1891)--> Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a "vitalista", que abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament (1891). En aquesta etapa destaquen obres com L'oda infinita (1888).
Segona etapa (1892-1900): En aquesta etapa s'alterna el vitalisme amb el decadentisme. Destaquen obres com Estrofes decadentistes (1894) i el recull Poesies (1895) que inclou el poema La vaca cega.
Tercera etapa (1901-1906): L'inici d'aquesta etapa es caracteritza per una serenitat relacionada amb la pèrdua dels amics. Obres a destacar: Visions & Cants (1900).
Quarta etapa (1907-1911): En aquesta etapa, Maragall entra en una fase de relativa passivitat. En aquesta última etapa Maragall recupera l'individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. Obres a destacar: Enllà (1906).
Biografia:
Va néixer a Barcelona i quan va ser més gran va renunciar a l'empresa que portava el seu pare, del qual ell n'era l'hereu. Va anar a fer dret en la que bàsicament el que volia era formar-se com a intel·lectual. Justament per això, va començar a alternar les classes de la universitat amb les conferència i tertúlies, l'estudi d'idiomes (alemany) i la lectura dels grans escriptors europeus de l'època.
Quan tenia 30 anys va iniciar la seva activitat periodística quan va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i després també va col·laborar amb la revista l'Avenç, on va ser publicat el seu primer llibre de poemes (Poesies).
Com a periodista va destacar pels seus articles d'opinió (sempre crítics i compromesos amb la societat) i també amb les seves ressenyes literàries.
Va esdevenir un intel·lectual molt reconegut per la seva activitat poètica i periodística.
Més tard va morir a Barcelona (1911).
Obres:
Les obres de Joan Maragall es poden dividir en quatre seccions o etapes cronològiques:
Primera etapa (1860-1891)--> Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a "vitalista", que abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament (1891). En aquesta etapa destaquen obres com L'oda infinita (1888).
Segona etapa (1892-1900): En aquesta etapa s'alterna el vitalisme amb el decadentisme. Destaquen obres com Estrofes decadentistes (1894) i el recull Poesies (1895) que inclou el poema La vaca cega.
Tercera etapa (1901-1906): L'inici d'aquesta etapa es caracteritza per una serenitat relacionada amb la pèrdua dels amics. Obres a destacar: Visions & Cants (1900).
Quarta etapa (1907-1911): En aquesta etapa, Maragall entra en una fase de relativa passivitat. En aquesta última etapa Maragall recupera l'individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. Obres a destacar: Enllà (1906).
dijous, 12 de maig del 2011
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Santa Cruz de Tenerife i més tard, la seva família es va traslladar al Vendrell. El fet de canviar-se de ciutat i de que el seu pare era català i la seva mare canària es va reflectir molt en els personatges (mestissos) i ambients de les seves obres, i era un catalanista apassionat i combatiu.
Teatre:
Va ser un escriptor (dramaturg) important de la Renaixença de la literatura catalana, segle XIX.
La majoria de les seves obres teatrals són de caràcter romàntic i intenten fer despertar grans emocions i sentiments al públic. Obres teatrals a destacar: Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
Dos models del teatre romàntic d'Àngel Guimerà
La tragèdia romàntica, escrita en vers i amb un to solemne. Característiques:
- Fets excepcionals plens de violència i passió.
- Els conflictes es centren a l'interior d'uns personatges singulars (apassionats, idealitzats que es veuen obligats a enfrontar-se a unes forces).
- Final tràgic.
El drama romàntic, escrit en prosa i amb un to més natural, llenguatge col·loquial. Característiques:
- Caire realista.
- Temàtica: tracten fets quotidians, problemes de la societat, injustícies socials,...
- El conflicte central sempre gira entorn a passions amoroses.
- Els personatges són d'aparença realista i viuen grans passions.
- Tenen un final tràgic.
Aquí us deixem una cançó de l'obra teatral d'Àngel Guimerà Mar i cel, interpretada per Dagoll Dagom.
Teatre:
Va ser un escriptor (dramaturg) important de la Renaixença de la literatura catalana, segle XIX.
La majoria de les seves obres teatrals són de caràcter romàntic i intenten fer despertar grans emocions i sentiments al públic. Obres teatrals a destacar: Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
Dos models del teatre romàntic d'Àngel Guimerà
La tragèdia romàntica, escrita en vers i amb un to solemne. Característiques:
- Fets excepcionals plens de violència i passió.
- Els conflictes es centren a l'interior d'uns personatges singulars (apassionats, idealitzats que es veuen obligats a enfrontar-se a unes forces).
- Final tràgic.
El drama romàntic, escrit en prosa i amb un to més natural, llenguatge col·loquial. Característiques:
- Caire realista.
- Temàtica: tracten fets quotidians, problemes de la societat, injustícies socials,...
- El conflicte central sempre gira entorn a passions amoroses.
- Els personatges són d'aparença realista i viuen grans passions.
- Tenen un final tràgic.
Aquí us deixem una cançó de l'obra teatral d'Àngel Guimerà Mar i cel, interpretada per Dagoll Dagom.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)