5.4 Bibliografia (webgrafia)
Aquí us deixem tres enllaços que hem fet servir per a fer les entrades anteriors sobre Ramon Llull.
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12472841093470518576891/p0000001.htm#I_1_
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
Ramon Llull
5.3.1 Breu fragment d'una obra de Ramon Llull.
Aquí posem un fragment de El llibre d'ordre de cavalleria
Llibre de l'orde de cavalleria, Pròleg ( p. 161, línies 6-16)
Per significança de les ·VII· planetes, qui són corsos celestials e governen e ordonen los corssos terrenals, departim aquest libre de cavaylaria en ·VII· parts, a demostrar que los cavaylers han honor e senyoria sobre lo poble a hordonar e a deffendre. La primera part és del començament de cavaylaria; la segona és de l'offici de cavaylaria; la tercera és de la examinació qui cové ésser feta a l'escuder con vol entrar en l'orde de cavaylaria; la quarta és de la manera segons la qual deu ésser fet cavayler; la quinta és de ço que signifiquen les armes de cavayler; la sizena és de les costumes que pertanyen a cavayler; la setena és de la honor qui·s cové ésser feta a cavayler.
5.3.2 Comenteu què us suggereix el fragment que heu triat
Aquest fragment ens resumeix el text, ja que és un pròleg. Ramon Llull expresa tot el que ell creu que ha de fer un bon cavaller. Nosaltres creiem que la cosa més important que ha de fer un bon cavaller, és servir i lluitar pel poble. Un bon cavaller, mai ha d'anar en contra del poble, i sempre ha de seguir unes idees fixes que reflectexin el que vol el poble.
Aquí posem un fragment de El llibre d'ordre de cavalleria
Llibre de l'orde de cavalleria, Pròleg ( p. 161, línies 6-16)
Per significança de les ·VII· planetes, qui són corsos celestials e governen e ordonen los corssos terrenals, departim aquest libre de cavaylaria en ·VII· parts, a demostrar que los cavaylers han honor e senyoria sobre lo poble a hordonar e a deffendre. La primera part és del començament de cavaylaria; la segona és de l'offici de cavaylaria; la tercera és de la examinació qui cové ésser feta a l'escuder con vol entrar en l'orde de cavaylaria; la quarta és de la manera segons la qual deu ésser fet cavayler; la quinta és de ço que signifiquen les armes de cavayler; la sizena és de les costumes que pertanyen a cavayler; la setena és de la honor qui·s cové ésser feta a cavayler.
5.3.2 Comenteu què us suggereix el fragment que heu triat
Aquest fragment ens resumeix el text, ja que és un pròleg. Ramon Llull expresa tot el que ell creu que ha de fer un bon cavaller. Nosaltres creiem que la cosa més important que ha de fer un bon cavaller, és servir i lluitar pel poble. Un bon cavaller, mai ha d'anar en contra del poble, i sempre ha de seguir unes idees fixes que reflectexin el que vol el poble.
Ramon Llull
5.2 Obra
Ramon Llull va escriure, aproximadament, uns 265 llibres de matèries molt diverses, però sobretot religiosos. Entre ells:
- El Llibre del gentil (1274-1276).
- Llibre de l'orde de cavalleria (1274-1276).
- El llibre d'Evast e Blaquerna (1283).
- Llibre de meravelles (1287-1289).
- Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte (1304).
Ramon Llull va escriure, aproximadament, uns 265 llibres de matèries molt diverses, però sobretot religiosos. Entre ells:
- El Llibre del gentil (1274-1276).
- Llibre de l'orde de cavalleria (1274-1276).
- El llibre d'Evast e Blaquerna (1283).
- Llibre de meravelles (1287-1289).
- Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte (1304).
En aquesta fotografia que hem posat, hi surt la portada de El llibre del gentil.
Ramon Llull.
5.1 Biografia
Ramon Llull va néixer l’any 1232 a Mallorca poc després que Jaume I conquerís l’illa. Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. El seu pare també es deia Ramon Llull, i la seva mare Isabel Erill. Quan tenia 14 anys va ser patge de Jaume I i al cap d’uns anys va servir com a majordom. Va viure a la cort durant uns anys i al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Va viatjar per països d’Europa i del nord d’Àfrica visitant diversos filòsofs, papes i reis, i sobretot difundint els seus pensaments religiosos. Va morir al 1325 i va ser enterrat a Mallorca.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Pere Quart- Infants
Abans d'ahir, el professor ens va fer escoltar el poema Pi de Formentor musicat. I avui ens ha demanat que féssim el mateix amb un altre poema.
Joan Manuel Serrat va musicar el poema Infants de Pere Quart. Aquí us deixem la lletra, us pengem el vídeo i us deixem una petita biografia de l'autor.
Infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldants;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercades d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa del amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
Biografia de l'autor (Pere Quart)
Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) va néixer el 1899 a Sabadell, i va morir al 1986 a Barcelona. És considerat un dels millors poetes i dramaturgs de la literatura catalana. Durant la guerra civil es va comprometre políticament amb el bàndol republicà i va ser anomenat President de l'Associació d'Escriptors Catalans. Va escriure obres de teatre i poemes, que van estar traduits amb bastants idiomes.
Joan Manuel Serrat va musicar el poema Infants de Pere Quart. Aquí us deixem la lletra, us pengem el vídeo i us deixem una petita biografia de l'autor.
Infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldants;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercades d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa del amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
Biografia de l'autor (Pere Quart)
Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) va néixer el 1899 a Sabadell, i va morir al 1986 a Barcelona. És considerat un dels millors poetes i dramaturgs de la literatura catalana. Durant la guerra civil es va comprometre políticament amb el bàndol republicà i va ser anomenat President de l'Associació d'Escriptors Catalans. Va escriure obres de teatre i poemes, que van estar traduits amb bastants idiomes.
dijous, 30 de setembre del 2010
Les propietats del text
La tercera entrada!
El que hem de fer avui és llegir-nos un text i analitzar si respon a les propietats del text: la coherència, la cohesió, l'adequació i la correció lingüística.
La coherència.
Té un títol "La Ronda del Vallès: Consens i respecte mediambiental", i també té una introducció en la que ens diu la seva opinió sobre el quart cinturó. Després al desenvolupament parla de que ell creu que hi ha moltes altres opcions per a millorar la comunicació, i que no cal fer la nova autopista destruint gran part de la vegetació terrassenca. I ens parla d'unes conseqüències que són que han estat capaços de modificar el projecte, per aconseguir que no es malmeti tan una part de Terrassa. I també hi hagi el mínim impacte ambiental al tram de Sabadell i es preservin alguns parcs naturals com el de Sant Llorenç del Munt, la Serra de l'Obac i Collserola.
Com a conclusió hi reafirma que han de seguir treballant per a aconseguir que només es construeixin infraestructures sostenibles fent cas al que seria la veu del poble, o sigui, fent cas al que pensa la gent. També surt que ho escriu l'Isaac Albert i Agut i que és el portaveu GM Esquerra Republicana de Catalunya.
La cohesió
Aquest text és coherent, ja que hi ha sinònims en comptes de paraules repetides, substituicions lèxiques i substitucions pronominals. També hi ha el·lipsis, que suprimeixen coses que se sobreentenen, connectors per enllarçar paraules i signes de puntuació per delimitar diferents part dels text. Tot això fa que el text sigui coherent i es pugui llegir amb molta més facilitat.
L'adequació
El text que hem llegit és adequat, ja que reflecteix les relacions que hi ha entre el text i el context. L'adequació és la propietat del text que determina el registre que cal usar segons el tipus de text o de lector, els elements de la situació comunicativa com l'espai, el temps i també si el que hi ha al títol i al subtítol és coherent amb el text.
El que hem de fer avui és llegir-nos un text i analitzar si respon a les propietats del text: la coherència, la cohesió, l'adequació i la correció lingüística.
La coherència.
Té un títol "La Ronda del Vallès: Consens i respecte mediambiental", i també té una introducció en la que ens diu la seva opinió sobre el quart cinturó. Després al desenvolupament parla de que ell creu que hi ha moltes altres opcions per a millorar la comunicació, i que no cal fer la nova autopista destruint gran part de la vegetació terrassenca. I ens parla d'unes conseqüències que són que han estat capaços de modificar el projecte, per aconseguir que no es malmeti tan una part de Terrassa. I també hi hagi el mínim impacte ambiental al tram de Sabadell i es preservin alguns parcs naturals com el de Sant Llorenç del Munt, la Serra de l'Obac i Collserola.
Com a conclusió hi reafirma que han de seguir treballant per a aconseguir que només es construeixin infraestructures sostenibles fent cas al que seria la veu del poble, o sigui, fent cas al que pensa la gent. També surt que ho escriu l'Isaac Albert i Agut i que és el portaveu GM Esquerra Republicana de Catalunya.
La cohesió
Aquest text és coherent, ja que hi ha sinònims en comptes de paraules repetides, substituicions lèxiques i substitucions pronominals. També hi ha el·lipsis, que suprimeixen coses que se sobreentenen, connectors per enllarçar paraules i signes de puntuació per delimitar diferents part dels text. Tot això fa que el text sigui coherent i es pugui llegir amb molta més facilitat.
L'adequació
El text que hem llegit és adequat, ja que reflecteix les relacions que hi ha entre el text i el context. L'adequació és la propietat del text que determina el registre que cal usar segons el tipus de text o de lector, els elements de la situació comunicativa com l'espai, el temps i també si el que hi ha al títol i al subtítol és coherent amb el text.
Correció lingüística
Està ben construït, tot i que hi ha una petita errada "infrastructura", que s'escriu "infraestructura" (segurament s'ha equivocat al escriure en un teclat). Però, majoritàriament,
respecta totes les normes d'ortografia, les paraules correctament escrites; morfologia, usa els verbs i les paraules adequats; sintàctiques, i lèxiques.
I aquí acabem amb el nostre magnífic anàlisi del text.
Us deixem amb una imatge dels Castellers de Sabadell(:
dijous, 23 de setembre del 2010
Aquí arribem amb la segona entrada!
1. Heu utilitzat la Viquipèdia? Hi heu fet mai alguna aportació?
Sí, hem utilitzat la viquipèdia. Sobretot per a buscar-hi informació de persones per a fer alguns treballs de l’escola. I no hi hem fet mai cap aportació.
2. Podries contestar qui creus que fa les enciclopèdies de paper?
Nosaltres creiem que les enciclopèdies de paper les han creat filòsofs, científics... experimentats en cada matèria. Creiem que les fan molta gent diferent, perquè en una enciclopèdia hi ha molta informació, i hi ha d’haver gent que hagi estudiat i treballat sobre el que està explicant.
3. En el següent enllaç hi tens l'ajuda de la Viquipèdia, una de les enciclopèdies col•laboratives més conegudes, on s'explica com funciona. Consulta-la i respon al teu bloc:
a) Qui pot escriure els articles d'una enciclopèdia en paper? I els d'una enciclopèdia col•laborativa??
Els d’una enciclopèdia de paper els pot escriure molta gent, perquè en una enciclopèdia hi ha molts temes per tractar i hi ha d’haver gent, cada persona, experimentada en cada tema determinat. En una enciclopèdia de paper hi hauran treballat filòsofs, científics, biògrafs... experimentats en cada matèria.
I els articles d’una enciclopèdia col•laborativa es van escrivint amb la col•laboració dels lectors que van llegint i van o afegint coses noves que no hi són, o corregin les que ja estan escrites. Perquè ja que ho pot escriure tothom, és possible que hi hagin errors i que hi falti informació.
b) Què vol dir exactament que els autors dels articles són "voluntaris"? Què creus que mou aquests voluntaris a fer aquesta feina?
Doncs vol dir que no necessariament si la gent entra a la viquipèdia hi ha d’escriure, sinó que si tenen alguna aportació nova sobre el tema que sàpiguen, la poden escriure perquè l’altre gent pugui saber més coses de cada tema. Si no tens res per aportar-hi, no passa res, tu pots extreure la informació que necessites.
c) Creus que un treball pel qual no es cobra és necessàriament pitjor que un pel qual sí que es cobra?
No ho creiem, perquè tu pots fer un treball voluntàriament sense cobrar i pot ser que t’agradi molt o que t’interessi, com fa la gent que afegeix coses noves a la viquipèdia. Però clar, si necessites diners has de treballar en una feina amb la que et puguis guanyar la vida. Per tant, creiem que el millor és buscar un equilibri entre la feina voluntària i la que fas per poder-te pagar les necessitats.
4. En el següent enllaç hi tens una notícia en què se'ns parla de la Viquipèdia en català. Podries fer una valoració d'aquesta informació?
Pensem que la viquipèdia està molt bé per una banda, ja que tothom hi pot col•laborar i pots buscar informació sobre una gran varietat de temes. Però s’ha de tenir en compte que com que tothom hi pot participar, pot ser la informació no sigui correcta. Això sí, té molta diversitat d’idiomes, i això beneficia als seus lectors.
5. Entra en el següent enllaç i digues per què han vedat l'ús de la Viquipèdia a la Universitat de Middlebury (EUA).
Han prohibit l’ús de la viquipèdia perquè en un examen uns quants alumnes diferents, van citar informació, i tots l’havien tret de la viquipèdia. La informació era errònea ja que com que hi pot participar tothom hi havia gent que cometia actes de vandalisme.
6. En aquest últim enllaç hi trobaràs un bloc. Digues què en penses?
Pensem que, que les grans empreses utilitzin la viquipèdia per benficiar-se, no és bo. Ja que les coses s’han d’explicar tal hi com són. I les grans empreses mundials no ho poden aprofitar per a tapar els seus errors.
7. Saps què és el que es veu a la fotografia d'aquesta entrada?
Sí, son uns falconers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)