El dissabte al matí vaig anar d'excursió amb el meu pare i la meva gossa a la Vall d'Horta, vam aprofitar i vam agafar els binocles per a mirar si veiem algun "bitxo" (manera d'anomenar els rapinyaires del meu pare).
Al migdia vaig anar a comprar roba amb la meva mare i a la tarda vaig anar al cinema amb dues amigues meves de Castellar del Vallès. Quan es va acabar la pel·lícula una d'elles se'n va anar a sopar a Sabadell amb els seus pares i l'altre i jo vam agafar la Vallesana i vam anar cap a Castellar del Vallès. Aquella nit vaig quedar-me a dormir a casa seva i l'endemà al matí (diumenge) vaig tornar cap a Sabadell. El diumenge al matí la meva mare va marxar de viatge cap a Praga perquè havia de fer una conferència sobre Química.
El dimarts al migdia vaig anar a dinar a un Restaurant amb les meves cosines, la meva germana, els meus tiets i els meus avis. A la tarda-vespre, vaig quedar amb una amiga meva i un amic meu i vam anar a passejar i a sopar al kebab. Després vam anar a l'Aromas a veure com el Barça guanyava.
Dimecres al matí vaig estar dormint, i a la tarda vaig anar a casa d'una amiga meva a grabar un parell de cançons (al seu "home studio"). La veritat és que va ser fascinant ja que jo no en tinc ni idea de com es fa per grabar cançons teves, com funcionen els programes, etc; i vaig aprendre moltes coses. Vam estar primer tocant la bateria, el piano, la guitarra i el baix, i després em va ensenyar com grabar les meves pròpies cançons de manera sencilla però amb bona qualitat. Em va encantar!
El meu pont, ha estat bastant entretingut.
dijous, 9 de desembre del 2010
Les vacances de l'Elena
El meu pont!!!
El que més em va agradar va ser anar a comprar roba a la Maquinista amb els meu pares i el meu germà. Em vaig comprar uns pantalons al Zara, un parell de samarretes al stradivarius i un mocador al Bershka. El dissabte a la tarda vaig sortir amb totes les meves amigues a zona hermètica, que ens vam passar pipa! El dia següent, al matí, vaig anar a veure el meu germà que jugava un partit de futbol, van perdre.
El dimarts vaig quedar amb totes les meves amigues a l'estació dels catalans per passar tot el dia a Barcelona. Al matí vam estar passejant i mirant botigues pel centre de Barcelona, vam baixar tota la rambla fins arribar al Maremagnum, allà vam dinar uns entrepans.
El dimecres vaig anar a dinar a casa la meva àvia, que ens va fer uns fideus a la cassola deliciosos amb croquetes casolanes. En conclusió aquest pont l'he aprofitat molt!!!
El que més em va agradar va ser anar a comprar roba a la Maquinista amb els meu pares i el meu germà. Em vaig comprar uns pantalons al Zara, un parell de samarretes al stradivarius i un mocador al Bershka. El dissabte a la tarda vaig sortir amb totes les meves amigues a zona hermètica, que ens vam passar pipa! El dia següent, al matí, vaig anar a veure el meu germà que jugava un partit de futbol, van perdre.
El dimarts vaig quedar amb totes les meves amigues a l'estació dels catalans per passar tot el dia a Barcelona. Al matí vam estar passejant i mirant botigues pel centre de Barcelona, vam baixar tota la rambla fins arribar al Maremagnum, allà vam dinar uns entrepans.
El dimecres vaig anar a dinar a casa la meva àvia, que ens va fer uns fideus a la cassola deliciosos amb croquetes casolanes. En conclusió aquest pont l'he aprofitat molt!!!
dijous, 2 de desembre del 2010
Recordarem sempre a la Noelia!
Som l'Elena i la Maria, i esperem que et vagi bé sempre allà on vagis.
Et deixem amb aquesta cançó que és molt animada. Ets molt bona noia i sempre has donat un punt d'humilitat a la classe, ja que la millor paraula que creiem que et descriu a tu és la humilitat. Un petó molt fort i no t'oblidis mai de la nostra classe, que és MOLT gran.
http://www.youtube.com/watch?v=rX4553HTvNY
http://www.youtube.com/watch?v=x1yOGhnmYfI
Et deixem amb aquesta cançó que és molt animada. Ets molt bona noia i sempre has donat un punt d'humilitat a la classe, ja que la millor paraula que creiem que et descriu a tu és la humilitat. Un petó molt fort i no t'oblidis mai de la nostra classe, que és MOLT gran.
http://www.youtube.com/watch?v=rX4553HTvNY
http://www.youtube.com/watch?v=x1yOGhnmYfI
dijous, 18 de novembre del 2010
7. Els neologismes i les abreviacions
7.1 En aquesta entrada el professor ens demana que busquem diferents neologismes
segons el tipus de formació.
1. Neologia de forma:
- Per derivació: descomprimir (comprimir).
- Per composició: buscausuaris.
- Per lexicalització d'unes sigles: BTT (bicicleta tot terreny) i CD (cedé).
- Per escurçament: bio (biologia), msn (messenger), bric (tetrabric) i DJ(discjòquei).
2.Neologia de significat: torre (torre de l'ordinador).
3. Manlleus lingüístics:
-De llengües modernes: baguet (pa d'origen francès), esbós (dibuix fet a mà, bastant simple abans de fer-ho a net), dopatge (estimular-se antireglamentariament en l'esport) i friki (com el nostre professor de català).
-Del llatí o grec antic: megàpolis.
7.2 Hem de posar exemples de 12 sigles.
Aquí les teniu: CEIP (Centre d'Eduació d'Infantil i Primària), SBD (Sabadell), FIFA (Federació Internacional de Futbol Associat), PSC (Partit Socialista de Catalunya), CIU (Convergència I Unió) TUS (Transport Urbà de Sabadell), BCN (Barcelona), USB (Universal Serial Bus), PPC (Partit Popular de Catalunya), ICV (Iniciativa per Catalunya Verds), ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).
segons el tipus de formació.
1. Neologia de forma:
- Per derivació: descomprimir (comprimir).
- Per composició: buscausuaris.
- Per lexicalització d'unes sigles: BTT (bicicleta tot terreny) i CD (cedé).
- Per escurçament: bio (biologia), msn (messenger), bric (tetrabric) i DJ(discjòquei).
2.Neologia de significat: torre (torre de l'ordinador).
3. Manlleus lingüístics:
-De llengües modernes: baguet (pa d'origen francès), esbós (dibuix fet a mà, bastant simple abans de fer-ho a net), dopatge (estimular-se antireglamentariament en l'esport) i friki (com el nostre professor de català).
-Del llatí o grec antic: megàpolis.
7.2 Hem de posar exemples de 12 sigles.
Aquí les teniu: CEIP (Centre d'Eduació d'Infantil i Primària), SBD (Sabadell), FIFA (Federació Internacional de Futbol Associat), PSC (Partit Socialista de Catalunya), CIU (Convergència I Unió) TUS (Transport Urbà de Sabadell), BCN (Barcelona), USB (Universal Serial Bus), PPC (Partit Popular de Catalunya), ICV (Iniciativa per Catalunya Verds), ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).
dijous, 11 de novembre del 2010
6.2
En aquesta entrada el que hem de fer és comentar el que pensem sobre un vídeo que anuncia el diari ARA que s'estrenarà per primer dia el dia 28 de novembre.
Aquest diari creiem que és una nova manera de veure i opinar sobre Catalunya i també una mica internacionalment. També ens vol fer veure que tots hem de fer el que sigui possible per a estar ben informats i també nosaltres intentar canviar Catalunya.
En l'anunci hi apareixen diversos àmbits, o sigui, que està gravat en llocs molt diferents i hi surt gent també molt diferent. Hi surten gent coneguda com l'Albert Om i el Toni Soler, però també hi surten ciutadans i fins i tot un nen petit.
dimarts, 9 de novembre del 2010
6.1
Llegint les tres notícies hi veiem moltes diferències importants. Primer parlarem del que pensem de cada notícia.
En el diari català EL PUNT, hi veiem que està a favor de la visita del papa i ho diu des d'un punt no gaire subjectiu, sense dubte és el diari amb les narracions més objectives. Principalment, ens comenta tota l'estona que la visita del Papa a Barcelona ha estat molt positiva. També hi ha una opinió d'un cardenal arquebisbe de Barcelona, una altre prova que ens demostra que aquest diari està a favor de la visita del Papa.
El diari Italià L'OSSERVATORE ROMANO, clarament està a favor de la visita. Bé, de fet, està molt més a favor del Papa que de la visita, ja que és un diari religiós, és el diari del Vaticà. Explica la notícia com si el Papa fes molt bé en venir, com si el Papa ho fes tot bé. Ho explica de la manera més subjectiva possible.
El diari espanyol LA RAZÓN, presenta la situació una mica exagerada (el títol, suposem que per cridar l'atenció) però també la presenta de manera subjectiva. I per una altre part, ens explica una mica els fets a Santiago, i només ens fa una petita referència a l'últim punt sobre la visita a la Sagrada Família. És una coincidència?
Fins aquí, la nostra reflexió sobre els punts de vista i les diferències entre informacions extretes de tres diaris.
En el diari català EL PUNT, hi veiem que està a favor de la visita del papa i ho diu des d'un punt no gaire subjectiu, sense dubte és el diari amb les narracions més objectives. Principalment, ens comenta tota l'estona que la visita del Papa a Barcelona ha estat molt positiva. També hi ha una opinió d'un cardenal arquebisbe de Barcelona, una altre prova que ens demostra que aquest diari està a favor de la visita del Papa.
El diari Italià L'OSSERVATORE ROMANO, clarament està a favor de la visita. Bé, de fet, està molt més a favor del Papa que de la visita, ja que és un diari religiós, és el diari del Vaticà. Explica la notícia com si el Papa fes molt bé en venir, com si el Papa ho fes tot bé. Ho explica de la manera més subjectiva possible.
El diari espanyol LA RAZÓN, presenta la situació una mica exagerada (el títol, suposem que per cridar l'atenció) però també la presenta de manera subjectiva. I per una altre part, ens explica una mica els fets a Santiago, i només ens fa una petita referència a l'últim punt sobre la visita a la Sagrada Família. És una coincidència?
Fins aquí, la nostra reflexió sobre els punts de vista i les diferències entre informacions extretes de tres diaris.
6.1
El tercer diari és LA RAZÓN, un diari espanyol.
Aquí en teniu la seva opinió (resumida en la portada):
LA RAZÓN- Benedicto XVI afirma que ha nacido un anticlericalismo equiparable a los años treinta.
- Revela que el dicasterio para la nueva evangelización ha sido pensando sobre todo España.
- En su homilía ante el apóstol Santiago hace un llamamiento a Europa y a nuestro país para que se abran a diós.
- Hoy dedica al culto la Sagrada Familia.
6.1
El segon diari que hem mirat ha sigut un diari Italià, l'anomenat L’OSSERVATORE ROMANO, conegut també com el diari del Vaticà. N'hem aconseguit una versió en castellà i la deixem aquí:
L’OSSERVATORE ROMANO
Al final de la audiencia general del miércoles 3 de noviembre, en su saludo en lengua española, el Santo Padre pidió oración por su inminente viaje a Santiago de Compostela y Barcelona (6 y 7 de noviembre).
Os invito a que me acompañéis con vuestra ferviente oración durante el próximo fin de semana, en el que realizaré una visita pastoral a Santiago de Compostela, uniéndome así a los peregrinos que llegan hasta los pies
del Apóstol en este Año Santo. Iré también a Barcelona, donde tendré la alegría de dedicar el maravilloso templo de la Sagrada Familia, obra del genial arquitecto Antoni Gaudí. Voy como testigo de Cristo Resucitado,
con el deseo de llevar a todos su Palabra, en la que pueden encontrar luz para vivir con dignidad y esperanza para construir un mundo mejor.
Renuevo mi llamamiento para que el sacrificio de estos hermanos y hermanas nuestros sea semilla de paz y de verdadero renacimiento, y para que todos los que desean la reconciliación, la convivencia fraterna y solidaria, encuentren motivo y fuerza para obrar el bien.
A todos vosotros, queridos hermanos e hijos, os envío mi confortadora bendición apostólica, que de buen grado extiendo a los heridos y a vuestras familias tan duramente probadas.
L’OSSERVATORE ROMANO
Al final de la audiencia general del miércoles 3 de noviembre, en su saludo en lengua española, el Santo Padre pidió oración por su inminente viaje a Santiago de Compostela y Barcelona (6 y 7 de noviembre).Os invito a que me acompañéis con vuestra ferviente oración durante el próximo fin de semana, en el que realizaré una visita pastoral a Santiago de Compostela, uniéndome así a los peregrinos que llegan hasta los pies
del Apóstol en este Año Santo. Iré también a Barcelona, donde tendré la alegría de dedicar el maravilloso templo de la Sagrada Familia, obra del genial arquitecto Antoni Gaudí. Voy como testigo de Cristo Resucitado,
con el deseo de llevar a todos su Palabra, en la que pueden encontrar luz para vivir con dignidad y esperanza para construir un mundo mejor.
Renuevo mi llamamiento para que el sacrificio de estos hermanos y hermanas nuestros sea semilla de paz y de verdadero renacimiento, y para que todos los que desean la reconciliación, la convivencia fraterna y solidaria, encuentren motivo y fuerza para obrar el bien.
A todos vosotros, queridos hermanos e hijos, os envío mi confortadora bendición apostólica, que de buen grado extiendo a los heridos y a vuestras familias tan duramente probadas.
6.1
Ja que la visita del Papa és molt recent, i hem de comparar tres punts de vista de diaris de diferents països, aquest serà el nostre tema d'avui.
Primer de tot penjarem en tres entrades les "opinions" que haurien de ser informacions sense cap tipus d'interès marcat, però que acaben per ser més subjectives i expressives que res més.
Deixant aquest tema a part, en segon lloc el que farem és comentar en un quarta entrada les diferències més importants que hi hem trobat.
Primer de tot penjarem en tres entrades les "opinions" que haurien de ser informacions sense cap tipus d'interès marcat, però que acaben per ser més subjectives i expressives que res més.
Deixant aquest tema a part, en segon lloc el que farem és comentar en un quarta entrada les diferències més importants que hi hem trobat.
A Barcelona, quan va passar el papa per un sector, un grup de Gays es van començar a petonejar.
El primer diari que hem observat ha sigut EL PUNT, un diari català. Aquí en teniu el text:
EL PUNT
La visita del papa no deixa indiferent
El cardenal de Barcelona valora positivament la visita i defensa l'àmbit públic de la religió.
Els opositors a l'estada creuen que s'ha demostrat que l'Església està en una situació de “decadència”.
La visita de Benet XVI a Barcelona, les seves declaracions, el missatge que va dir que venia a donar, la celebració litúrgica i el públic que la va seguir han generat un munt de reaccions oposades, totes similars a les reaccions que ja havia provocat l'organització del viatge. A continuació, en reproduïm una de moltes:
Lluís Martínez Sistach-cardenal arquebisbe de barcelona
“La dedicació de la Sagrada Família ha estat un èxit i el papa en va tenir una molt i molt bona impressió. A ell li ha deixat un record inesborrable. Valorem molt que Benet XVI hagi estat molt sensible amb la cultura i la llengua catalana. Cada realitat és diferent i la nostra és aquesta. [...] No és possible dur la religió a l'àmbit estrictament privat, perquè la persona té una dimensió social i l'afecta sola i de manera associativa.[...] La fe té una dimensió d'estar present. Tenim una concepció de persona humana que hem d'oferir a la societat i no podem quedar-nos en la privacitat, això és el que s'entén de la visita del papa.
En unes declaracions a la ràdio sobre el fet que Rodríguez Zapatero no anés a la missa de la Sagrada Família, Martínez Sistach va dir ahir que “en absolut va en contra d'un estat laic que les autoritats vagin a actes de tipus religiós i esportiu, ja que estan al servei dels ciutadans”.
Pel que fa a l'afirmació del papa comparant el laïcisme i la secularització del país actual amb el que hi havia als anys trenta, el cardenal de Barcelona va advocar ahir per recuperar “el clima constructiu de la transició democràtica”. “Hem perdut aquest temps tan bonic que va ser la transició, constructiu i de futur”. Respecte a la polèmica aixecada pel fet que unes monges netegessin l'oli abocat pel papa a l'altar va aclarir que “per elles ha estat un goig” i va especificar que “aquesta labor la fan les dones perquè és el seu carisma”.
El primer diari que hem observat ha sigut EL PUNT, un diari català. Aquí en teniu el text:
EL PUNT
La visita del papa no deixa indiferent
El cardenal de Barcelona valora positivament la visita i defensa l'àmbit públic de la religió.
Els opositors a l'estada creuen que s'ha demostrat que l'Església està en una situació de “decadència”.
La visita de Benet XVI a Barcelona, les seves declaracions, el missatge que va dir que venia a donar, la celebració litúrgica i el públic que la va seguir han generat un munt de reaccions oposades, totes similars a les reaccions que ja havia provocat l'organització del viatge. A continuació, en reproduïm una de moltes:
Lluís Martínez Sistach-cardenal arquebisbe de barcelona
“La dedicació de la Sagrada Família ha estat un èxit i el papa en va tenir una molt i molt bona impressió. A ell li ha deixat un record inesborrable. Valorem molt que Benet XVI hagi estat molt sensible amb la cultura i la llengua catalana. Cada realitat és diferent i la nostra és aquesta. [...] No és possible dur la religió a l'àmbit estrictament privat, perquè la persona té una dimensió social i l'afecta sola i de manera associativa.[...] La fe té una dimensió d'estar present. Tenim una concepció de persona humana que hem d'oferir a la societat i no podem quedar-nos en la privacitat, això és el que s'entén de la visita del papa.
En unes declaracions a la ràdio sobre el fet que Rodríguez Zapatero no anés a la missa de la Sagrada Família, Martínez Sistach va dir ahir que “en absolut va en contra d'un estat laic que les autoritats vagin a actes de tipus religiós i esportiu, ja que estan al servei dels ciutadans”.
Pel que fa a l'afirmació del papa comparant el laïcisme i la secularització del país actual amb el que hi havia als anys trenta, el cardenal de Barcelona va advocar ahir per recuperar “el clima constructiu de la transició democràtica”. “Hem perdut aquest temps tan bonic que va ser la transició, constructiu i de futur”. Respecte a la polèmica aixecada pel fet que unes monges netegessin l'oli abocat pel papa a l'altar va aclarir que “per elles ha estat un goig” i va especificar que “aquesta labor la fan les dones perquè és el seu carisma”.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
5.4 Bibliografia (webgrafia)
Aquí us deixem tres enllaços que hem fet servir per a fer les entrades anteriors sobre Ramon Llull.
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12472841093470518576891/p0000001.htm#I_1_
Aquí us deixem tres enllaços que hem fet servir per a fer les entrades anteriors sobre Ramon Llull.
http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/biogrcat.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12472841093470518576891/p0000001.htm#I_1_
dijous, 28 d’octubre del 2010
Ramon Llull
5.3.1 Breu fragment d'una obra de Ramon Llull.
Aquí posem un fragment de El llibre d'ordre de cavalleria
Llibre de l'orde de cavalleria, Pròleg ( p. 161, línies 6-16)
Per significança de les ·VII· planetes, qui són corsos celestials e governen e ordonen los corssos terrenals, departim aquest libre de cavaylaria en ·VII· parts, a demostrar que los cavaylers han honor e senyoria sobre lo poble a hordonar e a deffendre. La primera part és del començament de cavaylaria; la segona és de l'offici de cavaylaria; la tercera és de la examinació qui cové ésser feta a l'escuder con vol entrar en l'orde de cavaylaria; la quarta és de la manera segons la qual deu ésser fet cavayler; la quinta és de ço que signifiquen les armes de cavayler; la sizena és de les costumes que pertanyen a cavayler; la setena és de la honor qui·s cové ésser feta a cavayler.
5.3.2 Comenteu què us suggereix el fragment que heu triat
Aquest fragment ens resumeix el text, ja que és un pròleg. Ramon Llull expresa tot el que ell creu que ha de fer un bon cavaller. Nosaltres creiem que la cosa més important que ha de fer un bon cavaller, és servir i lluitar pel poble. Un bon cavaller, mai ha d'anar en contra del poble, i sempre ha de seguir unes idees fixes que reflectexin el que vol el poble.
Aquí posem un fragment de El llibre d'ordre de cavalleria
Llibre de l'orde de cavalleria, Pròleg ( p. 161, línies 6-16)
Per significança de les ·VII· planetes, qui són corsos celestials e governen e ordonen los corssos terrenals, departim aquest libre de cavaylaria en ·VII· parts, a demostrar que los cavaylers han honor e senyoria sobre lo poble a hordonar e a deffendre. La primera part és del començament de cavaylaria; la segona és de l'offici de cavaylaria; la tercera és de la examinació qui cové ésser feta a l'escuder con vol entrar en l'orde de cavaylaria; la quarta és de la manera segons la qual deu ésser fet cavayler; la quinta és de ço que signifiquen les armes de cavayler; la sizena és de les costumes que pertanyen a cavayler; la setena és de la honor qui·s cové ésser feta a cavayler.
5.3.2 Comenteu què us suggereix el fragment que heu triat
Aquest fragment ens resumeix el text, ja que és un pròleg. Ramon Llull expresa tot el que ell creu que ha de fer un bon cavaller. Nosaltres creiem que la cosa més important que ha de fer un bon cavaller, és servir i lluitar pel poble. Un bon cavaller, mai ha d'anar en contra del poble, i sempre ha de seguir unes idees fixes que reflectexin el que vol el poble.
Ramon Llull
5.2 Obra
Ramon Llull va escriure, aproximadament, uns 265 llibres de matèries molt diverses, però sobretot religiosos. Entre ells:
- El Llibre del gentil (1274-1276).
- Llibre de l'orde de cavalleria (1274-1276).
- El llibre d'Evast e Blaquerna (1283).
- Llibre de meravelles (1287-1289).
- Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte (1304).
Ramon Llull va escriure, aproximadament, uns 265 llibres de matèries molt diverses, però sobretot religiosos. Entre ells:
- El Llibre del gentil (1274-1276).
- Llibre de l'orde de cavalleria (1274-1276).
- El llibre d'Evast e Blaquerna (1283).
- Llibre de meravelles (1287-1289).
- Llibre de l'ascens i descens de l'intel·lecte (1304).
En aquesta fotografia que hem posat, hi surt la portada de El llibre del gentil.
Ramon Llull.
5.1 Biografia
Ramon Llull va néixer l’any 1232 a Mallorca poc després que Jaume I conquerís l’illa. Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. El seu pare també es deia Ramon Llull, i la seva mare Isabel Erill. Quan tenia 14 anys va ser patge de Jaume I i al cap d’uns anys va servir com a majordom. Va viure a la cort durant uns anys i al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Va viatjar per països d’Europa i del nord d’Àfrica visitant diversos filòsofs, papes i reis, i sobretot difundint els seus pensaments religiosos. Va morir al 1325 i va ser enterrat a Mallorca.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Pere Quart- Infants
Abans d'ahir, el professor ens va fer escoltar el poema Pi de Formentor musicat. I avui ens ha demanat que féssim el mateix amb un altre poema.
Joan Manuel Serrat va musicar el poema Infants de Pere Quart. Aquí us deixem la lletra, us pengem el vídeo i us deixem una petita biografia de l'autor.
Infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldants;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercades d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa del amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
Biografia de l'autor (Pere Quart)
Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) va néixer el 1899 a Sabadell, i va morir al 1986 a Barcelona. És considerat un dels millors poetes i dramaturgs de la literatura catalana. Durant la guerra civil es va comprometre políticament amb el bàndol republicà i va ser anomenat President de l'Associació d'Escriptors Catalans. Va escriure obres de teatre i poemes, que van estar traduits amb bastants idiomes.
Joan Manuel Serrat va musicar el poema Infants de Pere Quart. Aquí us deixem la lletra, us pengem el vídeo i us deixem una petita biografia de l'autor.
Infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldants;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercades d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa del amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
Biografia de l'autor (Pere Quart)
Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) va néixer el 1899 a Sabadell, i va morir al 1986 a Barcelona. És considerat un dels millors poetes i dramaturgs de la literatura catalana. Durant la guerra civil es va comprometre políticament amb el bàndol republicà i va ser anomenat President de l'Associació d'Escriptors Catalans. Va escriure obres de teatre i poemes, que van estar traduits amb bastants idiomes.
dijous, 30 de setembre del 2010
Les propietats del text
La tercera entrada!
El que hem de fer avui és llegir-nos un text i analitzar si respon a les propietats del text: la coherència, la cohesió, l'adequació i la correció lingüística.
La coherència.
Té un títol "La Ronda del Vallès: Consens i respecte mediambiental", i també té una introducció en la que ens diu la seva opinió sobre el quart cinturó. Després al desenvolupament parla de que ell creu que hi ha moltes altres opcions per a millorar la comunicació, i que no cal fer la nova autopista destruint gran part de la vegetació terrassenca. I ens parla d'unes conseqüències que són que han estat capaços de modificar el projecte, per aconseguir que no es malmeti tan una part de Terrassa. I també hi hagi el mínim impacte ambiental al tram de Sabadell i es preservin alguns parcs naturals com el de Sant Llorenç del Munt, la Serra de l'Obac i Collserola.
Com a conclusió hi reafirma que han de seguir treballant per a aconseguir que només es construeixin infraestructures sostenibles fent cas al que seria la veu del poble, o sigui, fent cas al que pensa la gent. També surt que ho escriu l'Isaac Albert i Agut i que és el portaveu GM Esquerra Republicana de Catalunya.
La cohesió
Aquest text és coherent, ja que hi ha sinònims en comptes de paraules repetides, substituicions lèxiques i substitucions pronominals. També hi ha el·lipsis, que suprimeixen coses que se sobreentenen, connectors per enllarçar paraules i signes de puntuació per delimitar diferents part dels text. Tot això fa que el text sigui coherent i es pugui llegir amb molta més facilitat.
L'adequació
El text que hem llegit és adequat, ja que reflecteix les relacions que hi ha entre el text i el context. L'adequació és la propietat del text que determina el registre que cal usar segons el tipus de text o de lector, els elements de la situació comunicativa com l'espai, el temps i també si el que hi ha al títol i al subtítol és coherent amb el text.
El que hem de fer avui és llegir-nos un text i analitzar si respon a les propietats del text: la coherència, la cohesió, l'adequació i la correció lingüística.
La coherència.
Té un títol "La Ronda del Vallès: Consens i respecte mediambiental", i també té una introducció en la que ens diu la seva opinió sobre el quart cinturó. Després al desenvolupament parla de que ell creu que hi ha moltes altres opcions per a millorar la comunicació, i que no cal fer la nova autopista destruint gran part de la vegetació terrassenca. I ens parla d'unes conseqüències que són que han estat capaços de modificar el projecte, per aconseguir que no es malmeti tan una part de Terrassa. I també hi hagi el mínim impacte ambiental al tram de Sabadell i es preservin alguns parcs naturals com el de Sant Llorenç del Munt, la Serra de l'Obac i Collserola.
Com a conclusió hi reafirma que han de seguir treballant per a aconseguir que només es construeixin infraestructures sostenibles fent cas al que seria la veu del poble, o sigui, fent cas al que pensa la gent. També surt que ho escriu l'Isaac Albert i Agut i que és el portaveu GM Esquerra Republicana de Catalunya.
La cohesió
Aquest text és coherent, ja que hi ha sinònims en comptes de paraules repetides, substituicions lèxiques i substitucions pronominals. També hi ha el·lipsis, que suprimeixen coses que se sobreentenen, connectors per enllarçar paraules i signes de puntuació per delimitar diferents part dels text. Tot això fa que el text sigui coherent i es pugui llegir amb molta més facilitat.
L'adequació
El text que hem llegit és adequat, ja que reflecteix les relacions que hi ha entre el text i el context. L'adequació és la propietat del text que determina el registre que cal usar segons el tipus de text o de lector, els elements de la situació comunicativa com l'espai, el temps i també si el que hi ha al títol i al subtítol és coherent amb el text.
Correció lingüística
Està ben construït, tot i que hi ha una petita errada "infrastructura", que s'escriu "infraestructura" (segurament s'ha equivocat al escriure en un teclat). Però, majoritàriament,
respecta totes les normes d'ortografia, les paraules correctament escrites; morfologia, usa els verbs i les paraules adequats; sintàctiques, i lèxiques.
I aquí acabem amb el nostre magnífic anàlisi del text.
Us deixem amb una imatge dels Castellers de Sabadell(:
dijous, 23 de setembre del 2010
Aquí arribem amb la segona entrada!
1. Heu utilitzat la Viquipèdia? Hi heu fet mai alguna aportació?
Sí, hem utilitzat la viquipèdia. Sobretot per a buscar-hi informació de persones per a fer alguns treballs de l’escola. I no hi hem fet mai cap aportació.
2. Podries contestar qui creus que fa les enciclopèdies de paper?
Nosaltres creiem que les enciclopèdies de paper les han creat filòsofs, científics... experimentats en cada matèria. Creiem que les fan molta gent diferent, perquè en una enciclopèdia hi ha molta informació, i hi ha d’haver gent que hagi estudiat i treballat sobre el que està explicant.
3. En el següent enllaç hi tens l'ajuda de la Viquipèdia, una de les enciclopèdies col•laboratives més conegudes, on s'explica com funciona. Consulta-la i respon al teu bloc:
a) Qui pot escriure els articles d'una enciclopèdia en paper? I els d'una enciclopèdia col•laborativa??
Els d’una enciclopèdia de paper els pot escriure molta gent, perquè en una enciclopèdia hi ha molts temes per tractar i hi ha d’haver gent, cada persona, experimentada en cada tema determinat. En una enciclopèdia de paper hi hauran treballat filòsofs, científics, biògrafs... experimentats en cada matèria.
I els articles d’una enciclopèdia col•laborativa es van escrivint amb la col•laboració dels lectors que van llegint i van o afegint coses noves que no hi són, o corregin les que ja estan escrites. Perquè ja que ho pot escriure tothom, és possible que hi hagin errors i que hi falti informació.
b) Què vol dir exactament que els autors dels articles són "voluntaris"? Què creus que mou aquests voluntaris a fer aquesta feina?
Doncs vol dir que no necessariament si la gent entra a la viquipèdia hi ha d’escriure, sinó que si tenen alguna aportació nova sobre el tema que sàpiguen, la poden escriure perquè l’altre gent pugui saber més coses de cada tema. Si no tens res per aportar-hi, no passa res, tu pots extreure la informació que necessites.
c) Creus que un treball pel qual no es cobra és necessàriament pitjor que un pel qual sí que es cobra?
No ho creiem, perquè tu pots fer un treball voluntàriament sense cobrar i pot ser que t’agradi molt o que t’interessi, com fa la gent que afegeix coses noves a la viquipèdia. Però clar, si necessites diners has de treballar en una feina amb la que et puguis guanyar la vida. Per tant, creiem que el millor és buscar un equilibri entre la feina voluntària i la que fas per poder-te pagar les necessitats.
4. En el següent enllaç hi tens una notícia en què se'ns parla de la Viquipèdia en català. Podries fer una valoració d'aquesta informació?
Pensem que la viquipèdia està molt bé per una banda, ja que tothom hi pot col•laborar i pots buscar informació sobre una gran varietat de temes. Però s’ha de tenir en compte que com que tothom hi pot participar, pot ser la informació no sigui correcta. Això sí, té molta diversitat d’idiomes, i això beneficia als seus lectors.
5. Entra en el següent enllaç i digues per què han vedat l'ús de la Viquipèdia a la Universitat de Middlebury (EUA).
Han prohibit l’ús de la viquipèdia perquè en un examen uns quants alumnes diferents, van citar informació, i tots l’havien tret de la viquipèdia. La informació era errònea ja que com que hi pot participar tothom hi havia gent que cometia actes de vandalisme.
6. En aquest últim enllaç hi trobaràs un bloc. Digues què en penses?
Pensem que, que les grans empreses utilitzin la viquipèdia per benficiar-se, no és bo. Ja que les coses s’han d’explicar tal hi com són. I les grans empreses mundials no ho poden aprofitar per a tapar els seus errors.
7. Saps què és el que es veu a la fotografia d'aquesta entrada?
Sí, son uns falconers.
dijous, 16 de setembre del 2010
Presentació!
.jpg)
Som l'Elena i la Maria i hem fet un blog per a l'assignatura de català. Ja anirem fent el que ens digui el Jaume, el nostre professor, perquè de moment no sabem què fer. Esperem aprendre molt.
Aquestes roses pintades dels colors de la nostra terra!(: VISCA CATALUNYA!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)